Tancament del bloc

Ha arribat el final del semestre... i conseqüentment, s'acaba l'assignatura de GTIC. Per tant, què millor que fer memòria de totes les activitats realitzades durant el curs i classificar-les amb la taxonomia de bloom? Perdoneu, no sabeu què és? Doncs és una forma d'organització de les habilitats cognitives, així veurem quines habilitats hem fet servir aquests mesos. 

Pero abans faré un petit incís sobre aquest tema. L'any 1956 Benjamin Bloom va classificar les activitats educatives de més senzilles a més complexes. Més tard, a l'any 2000, es va revisar i van canviar els substantius per verbs, variant algun ordre. En aquestes piràmides es poden observar les diferències:

http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg

I, actualment, des de l'any 2008, que Andrew Churches va tornar a fer-ne una revisió ja que estem a la era tecnològica, la Taxonomia de Bloom continua sent una eina fonamental per establir objectius d'aprenentatge. En el quadre següent, s'indica què s'ha treballat amb cada activitat de GTIC posada en pràctica, i classificada en les 6 habilitats de la Taxonomia de Bloom de l'era digital (2008).

Taxonomia de Bloom

Les 4 metàfores

Charles Crook, professor de l'Escola d'Educació de la Universitat de Nottingham, va conceptualitzar l'aprenentatge amb l'ordinador mitjançant 4 metàfores. 

A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien:

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor.

L'ordinador ensenya l'alumne, com si fos el professor. Segueix la seqüència següent: l'ordinador inicia, l'alumne respon i l'ordinador avalua. Els programes més emprats són els que s'anomenen d'exercici i de pràctica. Un exemple seria les activitats de JClic.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

L'alumne controla l'ordinador i no a l'inrevés. L'alumne dóna les tasques a l'ordinador per indicar-li que ha de fer. Un exemple seria el Scratch, un programa què consisteix a donar-li ordres a un gat.  

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Un exemple de simulador seria la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistema fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

Estem acostumats a utilitzar l'ordinador com a eina de treball, però té moltes més possibilitats expressives. Jordi Vivancos afirma que concebre l'ordinador com a eina ens limita, i no ens deixa veure les possibilitats que tenen els ordinadors en els entorns educatius. 

La pràctica ha consistit en buscar més exemples sobre aquestes metàfores, escriure-les dins d'un quadre en un word i pujar-ho mitjançant una web anomenada Scribd. Així de pas, hem après un mètode per pujar textos a la web. Us deixo l'enllaç de la web per si us interessa!

http://www.scribd.com 

Metàfores

Pilar Rahola és una bona comunicadora?

Com a treball modular de GTIC i COED, hem hagut de fer un seguiment a una persona que nosaltres creiem un bon comunicador. Primerament varem fer grups de 5 i 6 persones. El meu grup, format per l'Andrea Muñoz, la Maria Lorente, la Rosa Melsion, la Clara Remesar, la Marta Saura i jo, vam decidir seguir a la Pilar Rahola, molt coneguda sobretot en temes de política. Vam seguir-la a través del twitter, facebook, televisió i articles del diari. Tota la informació l'anàvem publicant en un bloc col·laboratiu: http://www.seguimentpilarrahola.blogspot.com.es/ 
Per finalitzar, vam crear un prezi fent un recopilatori de les notícies i tweets més destacats. Espero que el gaudiu i també seguiu a la Pilar Rahola com nosaltres!

 

Viquipèdia

Tots nosaltres, algun cop a la nostra vida, hem buscat informació a la Viquipèdia. Però algun cop ens hem parat a pensar qui escriu, qui la controla o com funciona exactament?

Doncs bé, a GTIC hem aprofundit més en aquest tema.

Primer de tot cal dir que la Viquipèdia és un dels wikis més coneguts, és a dir, qualsevol la pot modificar. 

Però la Viquipèdia segueix una política oficial basada en cinc pilars que defineixen el seu caràcter:

1. La Viquipèdia és una enciclopèdia. No és un diccionari. El propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdia, no crear-lo.
2. La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Ofereix la informació des de tots els angles possibles, no presentar cap punt de vista com el vertader, i citar les fonts perquè es pugui verficar la informació. Si hi ha algun conflicte, cal posar un "cartell de discutit" a l'article i s'intentarà resoldre a través de la pàgina de discussió.
3. La Viquipèdia és de contingut lliure, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. S'han de respectar els drets dels autors i acceptar que la nostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
4. La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respectar viquipedistes, evitar conflictes i guerres d'edicions, i actuar amb bona fe. 
5. La Viquipèdia no té normes inamovibles. Només aquests pilars. Es persegueix però no es requereix la perfecció. No s'ha de tenir por de canviar res, tots els articles anteriors estan guardats. Tot el que escrivim aquí passarà a la posteritat...

També és molt important el llibre d'estil, l'objectiu del qual és que les coses es facin de manera semblant. Així és més fàcil de llegir, d'escriure i d'editar. Si voleu saber les normes: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d'estil

La pràctica que hem realitzat ha sigut que, en grup de dos, havíem de crear o modificar una pàgina de la Viquipèdia.

La Marta Saura i jo vam decidir modificar la pàgina sobre les Illes Cocos, ja que és un lloc que ens crida l'atenció i vam veure que en català hi havia molta menys informació que en la resta d'idiomes. Aquí teniu el link: http://ca.wikipedia.org/wiki/Illes_Cocos

Primer vam haver de crear-nos un compte a la Viquipèdia, per tant ja som viquipedistes! Llavors vam buscar més informació sobre l'economia i la història i la varem afegir,. També hem creat l'apartat de geografia, i a dins el subapartat de climes. Per fer els títols i subtítols ens hem guiat pel llibre d'estil.

A més a més, al crear un altre encapçalament s'ha creat una taula de continguts, ja que es genera quan hi ha tres o més encapçalaments. També hem col·locat la fotografia que hi havia a la informació en castellà, perquè estigui també en català.

A l'historial de revisions es poden observar les nostres contribucions. Aquí teniu un exemple; a l'esquerre és el que hi havia abans de la nostra contribució, i a la dreta després:

                                                           Imatge pròpia

Això és tot, ara només ens falta revisar cada dia que la nostra contribució segueixi intacta! Espero que us animeu a col·laborar en aquesta enciclopèdia voluntària!

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Trobeu extrany el títol? Es tracta de l'estructura d'un discurs!

És ben senzill. El discurs es pot dividir en tres parts: introducció, desenvolupament i conclusió. 

A la introducció es presenta el tema i els objectius. Cal destacar una oració que diu: "Allò que comença bé ja està mig acabat". Per què es diu això? Doncs perquè la introducció és la clau d'una intervenció oral. Has de dedicar-hi molt temps, perquè dependrà de la introducció que el públic estigui atent i a més a més dóna confiança i seguretat una introducció ben preparada.Sinó sabeu com començar un discurs, aquí teniu unes fòrmules que us poden ajudar:

• Definir breument el tema
• Explicar els objectius per motivar els oients
• Presentar el guió
• Fer preguntes retòriques
• Fer una lectura mental dels teus oients
• Mostrar dades recents
• Fer una afirmació provocadora
• Explicar una anècdota

En el desenvolupament es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Has de seleccionar i ordenar les idees segons l'objectiu, informar o bé convèncer.

I en la conclusió es fa una síntesi final i es tanca el discurs. Has d'aconseguir deixar una bona impressió final en les persones que t'han escoltat. També hi ha un seguit de fòrmules per la conclusió:

• Repetir la introducció
• Resumir els punts principals
• Fer participar al públic
• Apel·lar als sentiments i no a la intel·ligència

S'ha de tenir en compte que un discurs no s'acaba fins que un no surt del escenari. 

Fins un altre estimats lectors!

Identitat i territori

És un treball modular en parelles que consisteix en triar un espai comú entre els dos companys, i realitzar una exposició oral i audiovisual d'una durada aproximada de 8 minuts. Després d'haver-nos llegit "Com parlar bé en públic", hem de procurar servir les tècniques del llibre. El meu projecte d'Identitat i Territori, realitzat amb la Marta Saura, tractava sobre el rugby. El suport audivisual creat va ser un prezi i un vídeo. Aquí el teniu:

I si després d'això teniu ganes d'apuntar-vos a rugby, veniu a provar!

Visita Blanquerna amb mi!

Teníem un vídeo d'una visita per Blanquerna, i mitjançant el programa Windows Live Movie Maker l'hem editat, fent que només quedin 2 minuts de vídeo, i animant-lo. Aquest és el resultat:

Windows Live Movie Maker és un programa que ofereix la possibilitat de crear i editar vídeos, i després penjar-los a Facebook, Youtube o Flickr de forma gratuita! És molt senzill d'usar ja veureu!