Ahir havíem de llegir un article de Joan Ferrés titulada "Video y educación". Aquest article tracta de l'educació audiovisual. Ens diu que en aquesta era electrònica, la imatge és la forma superior de comunicació. En canvi, els mètodes d'aprenentatge de les escoles pertanyen a la segona onada de la revolució industrial encara. Creu que les escoles tenen por al canvi, por que per culpa de les tecnologies audiovisuals perilli la cultura de la lletra impressa.
També ens diu que el nostre cervell es divideix en hemisferi esquerre (lògic i racional) i hemisferi dret (creatiu i emocional). Abans predominava més l'esquerre. però ara gràcies a l'electrònica predomina el dret.
Els nens neixen en un entorn amb dos móns diferents, per tant Joan Ferrés proposa una educacó en estéreo, és a dir, que de vegades domini el registre artístic, global i intuitiu i d'altres l'analític i rigorós.
I per últim ens diu que el vídeo és un repte per a l'escola, ja que el vídeo didàctic facilita la coherència entre la sensibilitat de l'alumne, l'especificitat del mitjà i l'evolució del sistema social.
Després d'aquesta lectura, a l'aula de GTIC vam veure dos vídeos; el primer era una lliçó sobre la breu història de Catalunya, i el segon, titulat "Dinner for two", era un vídeo motivador. El primer transmet dades, i el segon emocions, per tant quin és l'adeqüat? El segon, sens dubte! Doneu-li una ullada i ho comprovareu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario