Mostrando entradas con la etiqueta Poema. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Poema. Mostrar todas las entradas

viernes, 16 de noviembre de 2012

Recitació d'un poema

Per treballar la comunicació oral, hem de ser capaços de recitar un poema triat per nosaltres, de memòria, davant de tota la classe. El poema que jo he triat s'anomena "Tot arriba", de Carolina Ibac i Verdaguer, i diu així:
Tot és fosc.
Tot és costa amunt.
Tot costa un munt.
Tot és fos.
Tot va ben tort.
Tot és quasi mort.
Tot esdevé poc.
Tot va sense sort.
Tot i així, sempre hi ha esperança.
El camí és molt llarg , és el nostre bagatge.
Fins que no arriba la mort, res no s’acaba.
Lluitarem fins al final, mentre hi hagi aire.
La foscor ens envolta de vegades.
Mai apaga la llum que roman amb nosaltres.
Sobreviure és la nostra fita establerta.
I sempre se’ns encén la bombeta,
quan pensem que no hi ha solució,
apareix una drecera,
apareix una nova raó.
No desesperem,
Pensem, pensem,
Rumiem, rumiem,
Ideem, ideem,
Innovem, innovem,
Imaginem, imaginem,
Hi arribarem!
Sens dubte, serem el què volem ser!
Mentre podem somniar
L’esperança serà ben viva
Un món millor és possible
Només cal anar tots de la mà.
Espera sempre,
Esperança meva,
Esperança teva.

viernes, 28 de septiembre de 2012

Descripció

Tothom sap que la descripció consisteix en representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. 
Aquesta setmana a l'assignatura de COED hem treballat els diferents models de descripció. Quins són?

Cançó: Lila, Whiskyn's




Poesia visual: Joan Brossa "La poesia virtual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació".  http://www.joanbrossa.org/obra/brossa_obra_poesia_visual.htm

















Poesia: Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol
Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

Novel·la: El carrer estret, Josep Pla  

[...] La senyora Massaguer és una persona petita, de faccions menudes, molt ben dibuixades, amb un nasset una mica tirat enlaire, els ulls blauets vius, les dents blanques i ben conservades,el cabell gris allisat, recollit en un monyo a l'antiga. [... ]

Assaig: Salvador Espriu vist per Josep M. Espinàs a Relacions Particulars

[...] Salvador Espriu tenia un cap que amb el temps se li va anar expandint. Hi ha caps que, en envellir, semblen empetitir-se, les galtes s'encongeixen, la mandíbula es fa enrere, el volum general disminueix. [... ]

Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix


Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009