Vídeo i educació

Ahir havíem de llegir un article de Joan Ferrés titulada "Video y educación". Aquest article tracta de l'educació audiovisual. Ens diu que en aquesta era electrònica, la imatge és la forma superior de comunicació. En canvi, els mètodes d'aprenentatge de les escoles pertanyen a la segona onada de la revolució industrial encara. Creu que les escoles tenen por al canvi, por que per culpa de les tecnologies audiovisuals perilli la cultura de la lletra impressa. 

També ens diu que el nostre cervell es divideix en hemisferi esquerre (lògic i racional) i hemisferi dret (creatiu i emocional). Abans predominava més l'esquerre. però ara gràcies a l'electrònica predomina el dret. 

Els nens neixen en un entorn amb dos móns diferents, per tant Joan Ferrés proposa una educacó en estéreo, és a dir, que de vegades domini el registre artístic, global i intuitiu i d'altres l'analític i rigorós. 

I per últim ens diu que el vídeo és un repte per a l'escola, ja que el vídeo didàctic facilita la coherència entre la sensibilitat de l'alumne, l'especificitat del mitjà i l'evolució del sistema social.

Després d'aquesta lectura, a l'aula de GTIC vam veure dos vídeos; el primer era una lliçó sobre la breu història de Catalunya, i el segon, titulat "Dinner for two", era un vídeo motivador. El primer transmet dades, i el segon emocions, per tant quin és l'adeqüat? El segon, sens dubte! Doneu-li una ullada i ho comprovareu!

Vídeo història de Catalunya 

Vídeo motivador "Dinner for two"

Anem a llegir un article!

A COED, a la sessió de petit grup, ens hem dividit en grups de 5 o 6 persones i cada grup tenia un text, el qual havia de dir el tema de què tractava i fer-ne una síntesi. Després es penjaven totes les síntesis en una carpeta compartida del blink i així et llegies els articles dels teus companys i companyes. El nostre article es titula: Un tramvia anomenat text, de V. Pagès.

 

Tema: L'eficàcia dels textos distribuïts en massa és relativa, ja que un mateix text pot ser descodificat de maneres diferents i donar lloc a missatges diferents.

 

Síntesi: En el procés de la comunicació intervenen diversos factors. El receptor, que rep el missatge de l'emissor mitjançant un codi i a través d'un canal. Els missatges, alhora, també depenen de factors com el soroll (distorsions a què pot estar sotmès el text), o en el domini del codi, ja que el receptor pot interpretar el missatge de diferents formes. Per tant, el procés de comunicació conté tants elements que els textos distribuïts en massa no són totalment eficaços.

Si voleu saber-ne més entreu a: http://www.vicencpagesjorda.net/cat/llibres/tramvia.html

Què és el llenguatge? I la llengua?

Si voleu saber què és, us heu de llegir un article de J.Tusón anomenat "El lenguaje y las lenguas".

Ara jo us faré un breu resum:

El llenguatge és la facultat de la comunicació per expressar sentiments, emocions i pensaments entre un emissor i un receptor mitjançant una combinació de senyals organitzades . És el mitjà d'expressió i comunicació per excel·lència, amb el que podem reduir i ordenar les percepcions del nostre entorn perquè ens poguem entendre. Segurament, el llenguatge és responsable de que siguem capaços de pensar, ja que és un element bàsic a la constitució del pensament. També és el suport bàsic de la memòria. En resum, el llenguatge és una facultat innata dels humans que ens diferencia de la resta d'animals.

I la llengua és un codi que ens permet organitzar el nostre entorn, el món en el que vivim per fer possible la comunicació. És un sistema de recursos verbals que disposem per comunicar-nos, però a més a més és una unitat històrica que, en el transcurs del temps, ha anat evolucionant d'acord amb les necessitats comunicatives de cada època. És un sistema de comunicació propi d'una comunitat humana. És doncs, la concreció del llenguatge.

Ho heu entès? Espero que us sigui útil! Fins la pròxima seguidors del meu bloc!